Comentaris a la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d'empreses: novetats de la Llei Crea i Creix

El passat 29 de setembre de 2022, es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat, la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d'empreses, popularment coneguda com la Llei Crea i Creix. Aquesta llei entrarà en vigor als vint dies de la seva publicació, a excepció del capítol V que entrarà en vigor el pròxim 10 de novembre de 2022.

Com recull l'article primer de la norma, aquesta té com a objectiu: “la millora del clima de negocis impulsant la creació i el creixement empresarial a través de l'adopció de mesures per a agilitzar la creació d'empreses; la millora de la regulació i l'eliminació d'obstacles al desenvolupament d'activitats econòmiques; la reducció de la morositat comercial i la millora de l'accés a finançament”.

Per a tal fi, la norma aprova una sèrie de mesures que pretenen, entre altres, agilitzar i dinamitzar la creació d'empreses, minimitzar la morositat i facilitar i acostar l'accés al finançament al conjunt d'operadors econòmics.

Del conjunt de mesures adoptades, destaquen les següents:

1. Obligatorietat d'expedir i remetre factures electròniques

Una de les novetats més destacades, és la recollida en l'article 12 de la Llei Crea i Creix, que estableix l'obligació per a les empreses i autònoms, d'expedir i remetre factures electròniques en totes les seves relacions comercials.

En aquest sentit, els prestadors de serveis, tenen l'obligació de facilitar l'accés als programes necessaris perquè els usuaris puguin llegir, copiar, descarregar i imprimir la factura electrònica de manera gratuïta sense haver d'acudir a altres fonts per a proveir-se de les aplicacions necessàries per a això.

Cal destacar que, segons refereix la norma en el seu apartat 12.9, l'incompliment d'aquesta obligació constituirà infracció administrativa sancionable amb una multa de fins a 10.000 euros.

2. Capital mínim per a la constitució de Societats de Responsabilitat Limitada

Una de les modificacions de la Llei de Societats de Capital operada per la norma, és la relativa a la fixació en un euro del capital mínim per a la constitució de societats de responsabilitat limitada.

Amb això, se suprimeix el requisit de tres mil euros (3.000.-€) de capital social mínim que fixava anteriorment la Llei de Societats de Capital.

Una de les conseqüències de la *adoptación d'aquesta mesura, és l'eliminació de la possibilitat que una societat opti per constituir-se en règim de formació successiva, ja que aquest règim tenia com a finalitat la possibilitat de constitució d'una societat de responsabilitat limitada amb un capital inferior al mínim anteriorment exigit, i ara inexistent.

Quant a aquestes societats de responsabilitat limitada amb capital social inferior a 3.000 euros, s'introdueixen una sèrie de limitacions en pro dels creditors. D'entre elles, destaquen la següents:

En primer lloc, l'obligació de “destinar-se a la reserva legal una xifra almenys igual al 20 per cent del benefici de l'exercici sense límit de quantia”.

Addicionalment, es recull que únicament podran repartir-se dividends als socis, si una vegada cobertes les atencions legals o estatutàries, el valor del patrimoni net és o, a conseqüència del repartiment, no resultés inferior a vuit-cents euros.

Finalment, s'estableix que, en cas de liquidació, voluntària o forçosa, si el patrimoni de la societat fos insuficient per a atendre el pagament de les seves obligacions, els socis i els administradors de la societat respondran solidàriament del desemborsament de la xifra de capital més la diferència entre aquesta i la xifra de tres mil euros.

3. Creació telemàtica d'empreses

Altra de les mesures adoptades, és la possibilitat de constitució telemàtica d'empreses a través de la finestreta única del Centre d'Informació i Xarxa de Creació d'Empreses (*CIRCE).

Aquesta mesura, en línia amb l'objectiu de la norma, tracta de garantir una reducció de terminis, costos notarials i registrals associats a la constitució d'empreses.

4. Lluita contra la morositat comercial

Com hem avançat, el preàmbul de la norma recull la lluita contra la morositat comercial com un dels objectius i motius de la promulgació d'aquesta. A fi d'afrontar aquesta problemàtica, s'adopten una sèrie de mesures entre les quals ressalta les següents:

(i) Creació de l'Observatori Estatal de la Morositat Privada a l'efecte d'impulsar la transparència respecte als pagaments de les operacions comercials.

(*ii) Establiment d'un sistema d'incentius per a reduir el termini de pagaments.

(*iii) Obligació que les societats mercantils indiquin en les seves memòries anuals el període mitjà de pagament als seus proveïdors o el nombre de factures pagades en un període inferior al màxim establert en la normativa de morositat.

5. Acces a la financiació

Finalment, assenyalar que la norma incorpora una sèrie de mesures encaminades a millorar els instruments de finançament del creixement empresarial.

En aquest sentit: (i) es regulen els “fons de deute” (vinya. nou article 4 bis de la Llei 22/2014, de 12 de novembre); (*ii) es recull la inversió en *Fintech com a objecte principal del capital de risc (vinya. art. 9 de la Llei 22/2014, de 12 de novembre); i (*iii) s'amplia el contingut del coeficient obligatori d'inversions.

A més de tot això, en el marc de les activitats de micromecenatge, la norma adapta la normativa nacional a l'europea, establint flexibilitat perquè aquestes plataformes prestin els seus serveis a Europa, al mateix temps que reforça la protecció dels inversors i es permet la creació de vehicles per a agrupar els inversors i així reduir costos de gestió.

Pedro Pérez-Cuesta Llaneras