Les obres d'art sense justificacion d’adquisició repercusió fiscal de la seva venda

Aquestes línies estan destinades a aclarir com és la repercussió fiscal en cas de venda d'obres d'art que han anat a parar al nostre patrimoni sense que existeixi cap justificació de la seva adquisició, obres d'art que mai hem declarat com a part del nostre patrimoni, i de les quals no disposem de contracte de compra ni cap factura, resultant impossible demostrar com ni quan arribem a ser propietaris de les mateixes ni tampoc quin era el seu valor en aquest moment.

Tota venda d'aquestes obres d'art, estarà subjecta a l'Impost de Transmissions Patrimonials, com qualsevol altra venda.

No obstant això, en relació a l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF), cal distingir dos fets imposables diferents:

1.- Com es tracta d'una sèrie d'obres d'art la propietat de la qual no es correspon amb la renda o patrimoni declarats, la venda tindrà la consideració de guany patrimonial no justificat, en el període impositiu en què es descobreixi per part d'Hisenda la tinença de les obres d'art, la qual cosa ocorrerà en el moment de la venda.

I el problema del guany patrimonial no justificat és que s'integra en la base imposable de l'IRPF, el tipus màxim del qual ronda el 50%.

L'única manera d'evitar que la venda d'una obra d'art acabi tenint la consideració de guany patrimonial no justificat amb un gravamen de fins al 50%, és demostrar de manera suficient i per qualsevol mitjà de prova admès en dret, que la propietat dels quadres compta amb una antiguitat de més de quatre anys – període de prescripció- respecte al moment de la venda.

L'anterior, significa que per a eludir la consideració de guany patrimonial no justificat, amb una antelació superior a quatre anys respecte al moment de la venda, s'ha de tractar de documentar i preconstituir prova respecte a la propietat de les obres d'art, ja sigui mitjançant Acta Notarial de constància, Informe Pericial, o millor, totes dues opcions conjuntament, i amb això, aconseguir no una justificació de l'adquisició de les obres d'art ni tampoc del seu valor al temps de l'adquisició ni al temps de l'Acta Notarial, sinó una acreditació de la propietat i tinença de les obres d'art amb almenys mes de quatre anys d'antelació respecte al moment de la venda.

2.- A més, per la venda de les obres d'art, es produirà una alteració patrimonial, a conseqüència de la transmissió d'un element patrimonial, per la qual cosa el possible guany obtingut (determinada per diferència entre el valor de transmissió i el valor d'adquisició) s'inclourà en la base imposable de l'Estalvi, quedant gravada amb un tipus entre el 19% i el 26% (segons la quantia).

I aquí, ens trobem que, sense embuts, quan es procedeixi a la venda d'aquestes obres d'art no existirà un valor d'adquisició com a tal, per la qual cosa existiria un guany patrimonial íntegre per import del valor de venda.

Ara bé, el Tribunal Economicoadministratiu Central pronunciant-se referent a això, ha resolt que Hisenda no pot determinar un valor d'adquisició de 0,00 € en un element patrimonial, per la qual cosa, si es declara com a guany la diferència entre el preu obtingut i un valor de taxació recaptat fefaentment amb més de quatre anys d'antiguitat respecte a la venda, enfront d'una eventual comprovació d'Hisenda respecte al guany declarat, Hisenda podria determinar un valor d'adquisició diferent al consignat, si bé, no podria considerar un valor d'adquisició de 0,00 €.

Olatz Uriarte
Illeslex Abogados