cerrar

EnglishEnglish

EspañolEspañol

DeutchDeutsch

FrançaisFrançais

NederlandsNederlands

CatalàCatalà

wassap

Contacte

Calendari

Cita

De veres volem tornar a la normalitat d'abans?

De veres volem tornar a la normalitat d’abans?


Quan Guillermo Dezcallar em va proposar escriure en aquest espai de Illeslex&friends em vaig donar compta que seria el primer en fer-ho després (millor dit durant) la crisis del Covid-19, que tant de mal està fent a les nostres illes. Seria irresponsable per part meva, doncs, escriure de qualsevol altra cosa i defugir d’una reflexió modesta sobre l’impacte del virus a Balears.

 

La meva mirada és forçament externa, llunyana diria. Vaig néixer a Mallorca, però des de fa uns trenta anys he viscut a fora, bé a altres llocs d’Espanya bé a l’estranger. Des de llavors, torn a la meva terra com a màxim un parell de vegades cada any. Això sí, sense faltar-ne ni un. Aquesta mirada externa és, per tant, menys precisa que la de l’observador que viu la quotidianitat. Però potser sigui, al mateix temps, una mirada amb perspectiva i amb no pocs elements per a la comparació. Com veig Mallorca i Balears des de la distància de tres dècades i milers de quilòmetres?

 

Per feina o per plaer he estat a quasi cent països i a centenars de ciutats a mig món. I tot i que el que diré soni xovinista (deia Bernard Shaw que el patriotisme és la convicció de que el teu país és superior a tots els demés perquè tu hi vares néixer), estic convençut que no hi ha res com Mallorca o les altres illes. La qualitat de vida —no parl només de prosperitat— que s´ha aconseguit en unes poques dècades és incomparable. Però darrerament (abans del virus ja) no he aturat de demanar-me, cada vegada que pos un peu a Mallorca: Fins quan? A quin preu? La resposta, després d’aquesta crisis sanitària i econòmica sense precedents, resulta inajornable. El canvi climàtic ens venia avisant, però sembla que s’anaven deixant les mesures més urgents i necessàries, esperant potser que, com diu la cançó,  “un día el tiempo se hiciera cargo del fin”.

 

Òbviament, jo no tenc la resposta. Cal una reflexió col·lectiva de quina societat volem. Que ningú no pensi que estic en contra del turisme. Ans el contrari. La prosperitat i la qualitat de vida que apuntava no haurien estat possibles sense la riquesa i els llocs de feina creats pel turisme, que beneficia a tots directament o indirecta, i a més ha permès que empreses de Balears s´hagin convertit en multinacionals presents arreu del món. Però seria quasi un suïcidi no canviar progressivament el model econòmic a mig i llarg termini. Ja es comença a veure l’impacte desastrós del virus sobre una economia tant depenent del turisme i d’un cert model de turisme. No entraré a valorar les mesures necessàries a curt termini (desescalada, obertura de negocis, etcètera), ja que en el sector turístic es dóna la temporada per perduda, sinó que pens en el futur suposant que es donen les condicions de mobilitat, de transport, sanitàries o d’altres tipus per tornar a la “normalitat” i recuperar tant la demanda com l’oferta. De veres volem tornar a la normalitat d’abans?

 

El que estam vivint podria tornar a passar si no es fa res per evitar-ho. Aquests dies per tot llegim i sentim que no estàvem preparats per una cosa així. No hi estàvem perquè no podíem o perquè, com Èdip, no volíem veure la realitat? En el futur podria tornar a ser una pandèmia, però també un desastre mediambiental o un atemptat terrorista, per mencionar algunes possibilitats no descabellades. Estaríem ben equivocats si pensam que som immunes.

 

El diagnòstic està fet de fa temps, i les respostes ja han estat pensades per part de molts especialistes, i fins i tots intentades moltes vegades sense massa èxit: Un  turisme de més qualitat que consumeixi menys recursos i sigui referent mundial no només per la quantitat; un consum més responsable i informat que reviscoli el nostre camp, els nostres productes i els petits comerços; una indústria especialitzada, innovadora, creativa, competitiva i respectuosa amb el nostre entorn; unes fonts d’energia i uns mitjans de transport nets i eficients. Però també uns serveis públics de qualitat, eficaços i inclusius, proveïts per treballadors públics justament remunerats i reconeguts, començant per la salut i els serveis socials, especialment per a la nostra gent gran ara tan castigada, i per a les persones amb menys oportunitats.

 

Apostem per la qualitat, la innovació, la investigació, la cultura i la creativitat dels nostres ciutadans, posant tots els mitjans perquè molts no hagin de deixar el millor lloc del món on viure per poder realitzar-se professionalment. Una utopia?  És possible, però amb el consens necessari de tots els sectors, des de l’administració als empresaris passant per la societat civil i cadascú de nosaltres, potser ens hi podríem acostar. En només un mes i mig en el que el nostre motor s’ha aturat dràsticament hem vist com la natura ens ho ha agraït. No serà que anàvem massa ràpid? Volem fer com si res i tornar a jugar a la ruleta russa? Ningú no és culpable del tot del que està passant, però tots en som en part responsables. També de tots serà el mèrit de construir una societat renovada, conservant el millor de tot allò que s´ha fet fins ara (que no és poc) i aprenent de les errades. Està clar que és molt més bo de dir que de fer. Però no intentar-ho seria només tornar a una vella normalitat que segurament ens portava dret cap el precipici. Gairebé tothom diu que després del virus el món ja no serà com abans. Tenc per mi que si no fem res per canviar-ho, tot seguirà ben igual.

 

JAUME SEGURA
Diplomàtic i escriptor

 

 

Otros post que
pueden interesarte

La otra mitad…....

08-mar-2024 / ARTICULO

La otra mitad…....

Leer más >
Illeslex Abogados participa en la segunda edición de Habturalia...

12-feb-2024 / ARTICULO

Illeslex Abogados participa en la segunda edición de Habturalia...

Leer más >

Suscríbete a nuestra newsletter

Te mantenemos informado

Nos encontrarás en...