cerrar

EnglishEnglish

EspañolEspañol

DeutchDeutsch

FrançaisFrançais

NederlandsNederlands

CatalàCatalà

wassap

Contacte

Calendari

Cita

Cantar a una agrupació coral és un perill? Cantar és una activitat de risc?

 

Avui en dia, per la situació excepcional que vivim, sembla que cantar i practicar el cant coral pot ser una activitat de risc i una pràctica insegura.

Per què? Evidentement, la resposta i l’explicació inicial d’aquest temor són en l’aparició d’aquest nou virus que ha trasbalsat la nostra vida i totes les accions i tots els costums de la civilització del món actual.

Fins al dia d’avui, pel que s’ha conegut en el món científic -després de mesos d’incògnites i d’incerteses mèdiques- aquest virus es propaga bàsicament per l’aire, a través d’unes gotícules (gotetes petites, anomenades de Pflügge) i dels aerosols (partícules què estan suspeses a l’aire). Aquestes partícules s’expulsen en parlar, en cantar, en cridar i en tossir. Per tant, si en la veu parlada ja desprenem gotícules i aerosols, en la veu cantada se'n multipliquen la quantitat, la distància i l’efecte. És per això que cantar, com ho havíem fet sempre, fins abans del març d’enguany, pot ser perillós i contagiós per a la població en general, si no es prenen mesures adequades per reduir la incidència dels aerosols en l’aire.

La veritat és que a l’inici d’aquesta pandèmia va haver-hi casos de contagis multitudinaris, fins i tot de morts, dins agrupacions corals d’Europa i d’Amèrica. Fou una trista notícia i per això va saltar la veu d’alarma dins el món coral d’arreu del món.

Després dels primers avisos del perill real que provocava aquesta nova pandèmia de la COVID-19, totes les corals, grans o petites, professionals oamateurs, d’adults o d’infants ... aturaren la seva activitat i, de cop i volta, els cors/les corals emmudiren les seves veus.

A poc a poc, després de mesos de silenci i de recerca mèdica per a conèixer quines eren les característiques d’aquesta pandèmia i conèixer un poc més aquest "bitxo", moltes corals han tornat a iniciar els assaigs i algunes, a fer concerts.

Però, com ho han fet i en quines condicions? Seguint els protocols elaborats per especialistes en la veu i en la medicina, i aplicant la normativa sanitària vigent.

I quins són aquests protocols que permetrien una pràctica coral el més segura possible? Evidentment partim de la base que el cantaire no té cap símptoma compatible amb la COVID-19 (febre, pèrdua de l’olfacte o del gust, diarrea, mal de cap ...), o altres malalties cròniques que fan el cantaire més vulnerable a la COVID-19. Vet ací algunes pautes o guies que he escollit a partir d’estudis elaborats per metges especialistes en medicina del treball i de protocols confeccionats per federacions corals europees.


Una bona pràctica coral avui dia ha de contemplar:

1. Grups reduits de cantaires, depenent de les dimensions de les sales d’assaig o de concert, i també tenint en compte si són espais exteriors o interiors.
2. Entrada a l’assaig amb les mans rentades i sense cap símptoma de la COVID-19.
3. Distància interpersonal entre un metre i mig i tres metres.
4. Ús de mascareta homologada.
5. No compartir material amb la resta de cantaires (partitures, llapis, faristols...).
6. Cantar a espais amb molta ventilació i, en el cas d’ús d’equips de climatització, complir les recomanacions del Ministeri de Sanitat.
7. Sales o locals amb el sostre alt.
8. Sessions d’assaig d’uns 35 / 45 minuts i descansos d’uns 15 minuts.
 

I amb totes aquestes condicions i normes ens podem demanar: cantar a una coral encara és un perill o una activitat musical de risc?.

Jo crec que no, i l’experiència d’aquests mesos, a través de moltes corals en actiu d’arreu del món, ho demostra. No conec cap cas de coral que, seguint escrupolosament totes aquestes pautes, hagi tingut contagis o cantaires que s’hagin infectat.

Per això, endavant, i anem a cantar a les nostres corals contemplant tots aquests requisits, sense por, però sempre tenint molta prudència, seny i paciència, i extrema responsabilitat de cada component del grup.

Sí, paciència, perquè la veritat és que no és còmode cantar amb mascareta (falta d’aire, dificultat per aclarir el text, l’efecte de sordina, la col·locació de la veu, dificultats amb els harmònics ...); no és còmoda la separació tan extremada entre cantaires (sobretot en els cors amateurs, que necessiten el veïnat per donar-se suport mútuament); és difícil poder fer segons quins tipus de repertoris; es crea una barrera entre el públic i els cantaires (manca de visió de l’expressió facial ...).

Aquestes són unes pinzellades sobre la realitat del món coral d’avui, amb els seus trets i sobretot amb les seves dificultats o els seus inconvenients. Ara bé, a més del seny, de la prudència, de la paciència i de la responsabilitat, hem de mantenir l’esperança de tornar a cantar i que aquest malson passarà.


Cantar és un perill o un risc? No, cantar és terapèutic.

 


Joan Company
Director fundador de la Coral Universitat de les Illes Balears
Director del Coro de la Orquesta Sinfónica de Galícia

 

 

 

 

Otros post que
pueden interesarte

La otra mitad…....

08-mar-2024 / ARTICULO

La otra mitad…....

Leer más >
Illeslex Abogados participa en la segunda edición de Habturalia...

12-feb-2024 / ARTICULO

Illeslex Abogados participa en la segunda edición de Habturalia...

Leer más >

Suscríbete a nuestra newsletter

Te mantenemos informado

Nos encontrarás en...