Compliance i la Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic

Si la seva empresa opera en com a proveïdor de l'administració pública, li convé conèixer detalladament la nova Llei, que va entrar en vigor el Març passat de 2018, inclou, entre altres importants novetats, qüestions de rellevància que afecten a l'escenari d'utilitat, així com a l'eficàcia pràctica dels anomenats Sistemes de Compliance Empresarial o Programes de Prevenció de la Responsabilitat Penal de les Persones Jurídiques.

Al mateix temps aquesta novetat legislativa aporta un important valor sobre matèries relacionades com la implementació pràctica de mesures anticorrupció – tant a nivell empresarial com a nivell intern de la pròpia Administració Pública-, incloent de forma addicional diferents elements de transparència, control i revisió concordes amb la configuració del que podria denominar-se un esquema inicial de “Public Compliance”.

A manera de resum, almenys quatre són els principis imprescindibles perquè pOguem parlar de bon govern:

• Compliment i observança de la normativa vigent aplicable i assentament de programes “compliance”. Principi de Legalitat
• Gestió pública transparent i accessible al conjunt de la ciutadania. Principi de Transparència i rendició de comptes
• Actuació d'aquesta gestió conforme als principis d'eficàcia, economia i eficiència. Principi d'Eficàcia, economia i eficiència en l'ús dels recursos públics

 

Compliance i la nova llei de contractes del Sector Públic

La Llei, fa una referència clara a la necessitat que les persones jurídiques comptin amb un sistema de Compliance Penal i una veritable cultura de compliment implantada en l'organització.

La Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic, per la qual es traslladen a l'ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell, 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, suposa un pas més en l'àmbit de la contractació pública per dotar de major transparència i eficiència als serveis públics que les entitats ofereixen a les persones.

La prohibició de contractar inclou, no només a les organitzacions que hagin estat condemnades en sentència ferma pels delictes especificats, sinó també per infraccions administratives greus.

Aquesta prohibició s'estén també a les organitzacions que tinguin com a administradors a persones condemnades en ferma.

La nova llei és determinant en l'àmbit del Compliance ja que en el seu Article 71. especifica que no podran contractar amb el sector públic les persones físiques o jurídiques en els qui concorri alguna de les següents circumstàncies:

 

1. Haver estat condemnades mitjançant sentencia ferma per delictes de:

 

1. Terrorisme
2. Constitució o integració d’una organització o grup criminal
3. Asociació ilícita
4. Financiació ilegal dels partits polítics
5. Tracta d’éssers humans
6. Corrupció en els negocis
7. Tràfic d’influències
8. Suborn
9. Fraus
10. Delictes contra la Hisenda Púbica i la Seguretat Social
11. Delictes contra els drets dels treballadors
12. Prevaricació
13. Malversació
14. Negociacions prohibides als funcionaris
15. Blanqueig de capitals
16. Delictes relatius a la ordenación del territorio i l’urbanisme
17. Delictes relatiius a la protecció del patrimonio històric i del medi ambient
18. Pena de inhabilitació especial per a l’exercici de professió, ofici, industria o comerç

 

b) Haver estat sancionades amb carácter ferme per infracció greu

• En materia profesional que posi en entredita la seva integritat.
• De disciplina de mercat, de falsejament de la competència.
• de integració laboral i de igualtat d’oportunitats i no discriminación de les persones amb discapacitat, o d’estrangeria.
• Per infracció molt greu en materia medioambiental de conformitat amb l’establert a la normativa vigente
• Per infracció molt greu en materia laboral o social, d’acord amb el disposat en el texte refundit de la Llei sobre infraccions i sancions en l’Ordre Social, aprovat pel Real DEcret Legislatiu 5/2000, de 4 d’Agost.
• Per la infracció greu prevista a l’article 22.2 del citat texte.

La prohibició de contractar aconseguirà a les persones jurídiques que siguin declarades penalment responsables i a aquelles els administradors de les quals o representants, el siguin de fet o de dret, vigent el seu càrrec o representació i fins al seu cessament, es trobessin en la situació esmentada en aquest apartat.

Les organitzacions hauran d'analitzar als directius abans de la seva contractació o provinents de fusions i adquisicions posat que, cas de tenir aquests antecedents penals, aquesta responsabilitat, en principi personal i individualitzada, es transmetrà, de facto, a l'empresa per la qual prestin o pretenguin prestar els seus serveis.

La Llei, fa una referència clara a la necessitat que les persones jurídiques comptin amb un sistema de compliance penal i una veritable cultura de compliment implantada en l'organització, ja que la prohibició aconsegueix també als seus administradors i representants, a fi d'evitar la comissió de dites il·lícites penals, i que de forma especial afectarà ara a les PIMES, ja que la llei facilita el seu accés a la contractació pública.

En conseqüència, disposar d'un Sistema de Control de Compliment Normatiu (no només penal), àdhuc no sent obligatori, es converteix en imprescindible per garantir la continuïtat del negoci en totes aquelles empreses que vulguin relacionar-se amb el sector públic.

 

José Antonio Caldés Capelo
Director Compliance i Gobierno Corporativo